Hui està sent un dels millors dies de la meua vida, pujaré en un vaixell. El meu pare ha vingut a acomiadar-me, la meua mare i la meua germana no han pogut vindre, no sé per què. Mai havia vist un vaixell a grandària real, mai he vist la mar, però fa olor com me l’havia imaginat. Estic a punt de pujar a un vaixell, seré un pirata!!
Un viatge transformat, un paisatge transformat. A través de la mirada d’un xiquet – aqueixa mirada que fa temps vam perdre els adults – la necessitat de fugir d’una ciutat en guerra es converteix en una aventura, l’incert i perillosa destinació es transforma en una illa pirata, i la foscor de la nit enmig de la mar és una poesia al silenci.
Una única realitat? No, gràcies.
